Us imagineu que a les eleccions municipals només es poguessin presentar els partits oriünds de cada vila? O que a la festa major només poguessin tocar els grups musicals formats per la gent del poble?
Doncs amb la cooperació al desenvolupament ja fa temps que hi ha gent que pensa que hauria de ser així. Fa uns dies ens arribaven notícies d’una ciutat propera a Barcelona on els seus nous responsables de cooperació volien canviar les bases, donant prioritat absoluta a les entitats nascudes allà.
Això, en llenguatge administratiu-cooperant, vol dir que ni ho intenteu, no us apropeu per VilaQualsevol perquè no hi ha res a rascar. Un cop, fa temps, vaig presentar un projecte, que ja tenia el suport de la UE, a un altre municipi. Les bases de la convocatòria pública estaven fetes de manera que la condició de tenir la seu central a SantPoble acabava sempre decantant la balança en favor de les entitats locals. És a dir, que ja podia tenir el nostre projecte l’aval de l’EuropeAid, amb tots els seus mecanismes i procediments, que no comptaria amb el suport dels impostos dels veïns i veïnes santpoblencs. Hi havia un exalcalde, amb la seva ONGD, que ens havia superat clarament a la seva canxa.
El dilema no és petit: què és més important, assegurar-se el millor ús dels fons públics destinats a la cooperació, o bé impulsar el teixit associatiu local amb aquests fons? En època de vaques magres com aquesta, les entitats locals es veuen en inferioritat de condicions per “competir” amb els fons i, imagino, pressionen on poden per assegurar-se la seva continuïtat. Res a retreure, fan una funció vital per a que la solidaritat sigui un fet comú a tot arreu i per a involucrar a milers de persones fora de les grans ciutats. Segurament ara que parlem de la manca de base social, aquestes entitats continuen essent el que eren, una expressió organitzativa força genuïna al voltant de la solidaritat.
O potser no, perquè tot això de la solidaritat també ha canviat a SantPoble i a VilaQualsevol, i de l’esperit revolucionari i la militància dels vuitanta, sovint queden restes que ben poc s’assemblen a la versió original. I mantenir lligams, per molt històrics que siguin, costa bitllets d’avió i altres detalls sense importància.
Jo animaria a evitar el proteccionisme a costa dels impostos de tothom, les entitats que treballen seriosament (i això no implica obligatòriament estar professionalitzades) poden competir en igualtat de condicions amb qualsevol altra si les seves propostes són bones. I les que són més gran, les que tenen la sort d’estar a més d’un SantPoble i una VilaQualsevol poden, han de tenir un paper de suport i promoció de la vida associativa allà on siguin.
Tancar finestres acaba enrarint l’aire i on volíem rellançar l’esperit solidari local, podem acabar fent clientelisme polític a la que ens despistem.
